Un estudi obri el camí a nous tractaments del neuroblastoma, el càncer infantil més freqüent
0
Les dades obtingudes per Rosa Noguera permeten plantejar nous tractaments per a alguns neuroblastomes agressius consistents a equilibrar la presència d’este component a través de la inducció de la seua síntesi per nanotecnologia o restaurant el gen B3GALT6, vinculat a la seua producció.
L’estudi dels glicosaminoglicans s’havia realitzat en altres tumors, com per exemple el melanoma, i és la primera vegada que s’utilitza en el neuroblastoma. “En esta recerca hem definit el patró o la quantitat d’este sucre en tumors neuroblàstics agressius i no agressius, i hem vist que en els segons hi ha un augment d’esta substància”, ha indicat la investigadora d’INCLIVA i de la Universitat de València.
Per a realitzar este patró s’ha utilitzat l’anàlisi d’imatge digital microscòpica i quantificat elements de la matriu extracel·lular. “Gràcies a estos patrons es pot intentar reproduir el patró poc agressiu en tumors amb major agressivitat. Si no podem eliminar el càncer totalment, podem convertir-lo en una malaltia crònica intentant que el teixit cel·lular dels tumors més greus s’assemble al dels tumors menys agressius perquè el pacient responga de manera positiva a la teràpia”, conclou la doctora.
Com ocorre amb la majoria dels tumors pediàtrics, els neuroblastomes són considerats tumors del desenvolupament. Solament apareixen en la infància, sent els tumors sòlids més freqüents en el primer any de vida i els tercers més comuns en època infantil. En el cas dels adults, pràcticament no existeixen. Són un tipus de tumor que no es pot previndre i per açò les investigacions cerquen millorar els tractaments i les teràpies. En ser un tipus de tumors ampli, la personalització és clau, sobretot en els casos més agressius.
“En pacients amb baix risc, les teràpies actuals funcionen bé i estem tenint bons resultats, amb taxes de supervivència altes. Avanços com els de este estudi s’orienten a casos d’alt risc, amb tumors d’agressivitat extrema o metàstasi. En este cas concret, hem detectat que en els neuroblastomes més agressius els glicosaminoglicans són escassos i açò ens dóna motiu a cercar teràpies basades en el seu augment”, ha indicat Rosa Noguera.
Fins ara no es donava massa importància a l’espai i components que hi havia entre les cèl·lules. No obstant açò, existeixen evidències que este entorn està íntimament relacionat amb la seua matriu nuclear i citoplàsmica. En la matriu extracel·lular hi ha múltiples elements i entre ells estan els glicosaminoglicans, el tipus de sucres analitzat per Rosa Noguera. “Observem que quan estos sucres disminueixen, existeix una major agressivitat en el tumor. A més, la manca de glicosaminoglicans s’associa amb un defecte genètic, concretament amb una delecció del cromosoma 1, que és on està el gen que codifica un enzim que intervé en la síntesi d’esta substància”.
Projecte
La recerca de Rosa Noguera s’emmarca dins d’un projecte més ampli i que inclou altres dirigits a conéixer els diferents elements que formen part de la matriu extracel·lular: “Estes substàncies serien les fibres de reticulina, les fibres de col·lagen, els vasos sanguinis i els vasos limfàtics”, indica. Segons les recerques, cada vegada hi ha més proves que la rigidesa de la matriu extracel·lular es relaciona amb l’agressivitat de la cèl·lula. Si la cèl·lula tumoral és més molla i l’exterior és més dur, la metàstasi és més probable i hi ha més possibilitats que la malaltia progresse.